Joaquin Sabina Paroles

Joaquin Sabina Joan Manuel Serrat – Dolent de mena Letras

Sóc un home malvat, dolent de mena.

Un assassí ferotge i despietat.

Amb premeditació i per l’esquena,

a sang freda he mort un escarabat.

I no m’ha tremolat

el pols.

Esclafar-lo

—cruix, cruix—

sota el meu peu

—cruix, cruix, cruix—

em fa sentir poderós com un déu

deixant un rastre d’orfes i vídues arreu.

Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal.

Un assassí serial i alhora un virtuós. Un artista.

Mai no m’enxamparan, no em té fitxat la criminal.

No tinc antecedents, ni mòbils, ni motius. No deixo pistes.

No he mort el bitxo per qüestions d’higiene,

ni perquè m’esgarrifi aquest bestiar.

Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena

i m’agrada matar per matar

i que no ho sàpiga

ningú.

Sentir com cruix

—cruix, cruix—

provoca un benestar

—cruix, cruix, cruix—,

una passada, com després de fumar

un porro carregat d’haixix afgà.

No el coneixia de res. Era només un escarabat

que no m’havia fet cap altre mal que un xic de fàstic.

I malgrat tot això l’he deixat sec sense pietat.

No tinc remordiments. He viscut un moment fantàstic.

Mai no improviso, com cal que els ho digui?

Sóc metòdic, científic, cerebral,

trio el moment de l’escarabaticidi

a redossa de la negra nit

quan tothom és al llit

dormint.

L’enllamineixo

—cruix, cruix—

amb molletes de pa

—cruix, cruix, cruix—

vetllo a les fosques fumant al sofà

i encenc el llum quan més confiat està.

Li barro el pas i li clavo una puntada de peu

que el deixa estabornit, bellugant indefens, panxa enlaire,

les potes cap al cel tremolant a mercè del meu

quaranta-dos de peu. Sóc o no sóc un déu…? No gaire.

Quan recupera el pols l’adrenalina

netejo amb cura l’escena del crim

i torno relaxat a les rutines

de bon pare i marit amorós

on amago els pitjors

instints.

Ja coneixeu

—Tu, tu… ah—

el meu pecat, però

—Tu, tu, tu… ah—

no sabeu pas qui és el pecador.

aneu amb compte, perquè un servidor

li està agafant el gust a fer neteja impunement

i avui un escarabat, demà… qui sap demà cap on el mena

el tortuós camí de les passions al qui és dolent,

però que molt dolent, dolent de mena.