Joan Manuel Serrat Paroles

Joan Manuel Serrat Si hagués nascut dona Letras

Si hagués nascut dona, hauria fet feliç

la meva mare, que volia una nena.

En record de l’àvia morta el 36

em diria Joana.

Joana, Joana

la de «la manya».

La del noranta-cinc

del carrer Cabanyes.

Si hagués nascut dona, per bé o per mal,

subtilment hauria estat alliçonada

amb nines, cuinetes, agulla i didal.

Eines en miniatura

per a una obscura

vida futura.

Verins embolicats

amb llaminadures.

Tot és un dir, un suposar,

una història en blanc i negre.

Blanc era el fred i negre el pa

just acabada la guerra.

Si hagués nascut dona, hauria fet girar

mansament l’antic rotlle de la patata

mentre els nois jugaven a saltar i parar,

s’enfilaven als arbres,

penjaven pilotes,

s’esbatussaven

i pixaven dempeus

per les cantonades.

Si hagués nascut dona, hauria estudiat

fins a quart i, amb sort, potser magisteri.

Submisa, discreta, que mai el veïnat

pogués dir-ne ni mica.

Serien de suro

la clau i el duro

i a casa a quarts de deu

com a tard. T’ho juro.

I plorar sang un cop al mes,

ocult sota una carota

el voraviu dels sentiments

com quasi bé quasi totes.

Si hagués nascut dona, seguim inventant…

Després d’anys d’estalvis i festeig

m’hauria casat per l’església vestida de blanc.

La mare ploraria,

diu que d’alegria,

quan em duria

del braç un príncep blau

de «guardarropía».

Si hagués nascut dona, per mal o per bé,

m’hauria atipat d’empassar-me penes,

de preparar ranxo, de canviar bolquers,

de cardar sense ganes…

Joana, Joana,

escurant el marro,

triscant de sol a sol

i tirant del carro.

O qui et diu que no m’hagués firat

el sultà de la Verneda.

Si és cara o creu ningú no ho sap

fins que no cau la moneda.

Si hagués nascut dona, parlant amb l’espill

cada dia més vella, cada dia més grassa.

Veient com s’envolen un a un els fills

i sopant tota sola

plors a la cassola,

marcits els llavis,

posant flors als records

i cuidant dels avis.

O potser un bon dia me n’hauria anat

més enllà del cel protector de la casa

per camins indòcils lluny del meu ramat

a trobar na Joana,

Joana, Joana

la de «la manya».

La del noranta-cinc

del carrer Cabanyes.