Joan Manuel Serrat Paroles

Joan Manuel Serrat Perdut en la ciutat Letras

Deixares el mas sense acomiadar-te de ningú

i des de llavors mai més no hem sabut res de tu.

Em va dir la dona

del de la tafona,

que per Barcelona

vas fent.

I baixí a trobar-te

cansat d’esperar-te

i d’escriure cartes

al vent.

Infructuosament busco els teus ulls blaus per tot arreu.

De remenar la ciutat, en trec un mal de peus.

No sé, ho pots ben creure,

si caminar o seure.

Per més que et vull veure

no et veig.

Als de la muntanya

la ciutat estranya

ens causa migranya

i mareig.

Ep…

Sóc jo.

Que no em sents…?

Perdut en la ciutat,

només vull saber si estàs bé.

Si t’agrada el mar.

Ep…

Sóc jo.

Que no em sents…?

Què he de fer amb el gat

que amb les presses vas deixar-te,

com a mi, oblidat?

Engego coloms missatgers però perdem el rumb.

Encén un foc al terrat u faig senyals de fum.

Però un cop d’oratge

barreja el llenguatge

i escampa el missatge

per cel.

Cruel la fortuna

bufa i se’n riu, d’una

rescatada lluna

de mel.

Omplo una ampolla amb versos d’amor i dol per tu

i la llanço al mar pregant l’ajuda de Neptú

però una ona fera

l’esclafa amb fal·lera

contra l’escullera

del moll

i veig com naufraga

una altra vegada

l’esperança errada

del foll.

Ep…

Sóc jo.

Que no em sents…?

Perdut en la ciutat,

només vull saber si estàs bé.

Si t’agrada el mar.

Ep…

Sóc jo.

Que no em sents…?

Què he de fer amb el gat

que amb les presses vas deixar-te,

com a mi, oblidat?

Demà de matí, vençuts, tornarem el gat i jo

on les gallines no ponen i les geranis no fan flor.

On sense alegria

em troben els dies

mirant-me la via

del tren.

Em dol, a la butxaca,

la foto, tan maca,

de tu, jo, la vaca

i el nen.

Ep…

Sóc jo.

Que no em sents…?

No em sents…?

No em sents…?