Joan Manuel Serrat Paroles

Joan Manuel Serrat La Consciència Letras

Ens l’encolomen des de la infantesa.

És partidista i desproporcionada.

Complement del pecat

I del remordiment,

No ens deixa dormir en pau i ens treu la gana.

Ens emmotlla a un guió convencional

On gairebé mai som protagonistes.

La consciència, senyors,

Ens fa amagar a les golfes

El que hauria d’estar a l’aparador.

N’hi hauria prou amb el respecte, la sinceritat

I una miqueta de benevolència.

Però ens pengen, sense cap necessitat,

La llufa de la consciència.

És del tot anticonstitucional.

Fomenta la mentida i aliena.

No ens deixa bellugar

Amb espontaneïtat.

La quintacolumnista del sistema.

Em porta pel camí del pedregar.

No se’n pot estar, de passar factura

Ni de picar-me els dits

Quan estem canviant cromos

Que a mi em falten i tu tens repetits.

De fora manen lleis i reglaments

I de dins ella completa la «bronca».

Això no pot anar bé.

De seguida es veu que

Algú vol fer entrar el clau per la cabota.

Què hi deu haver darrera tot això?

Qui ens confon les necessitats i els vicis?

Alliberem els sentits

I, com diu la policia,

Investiguem els qui en treuen profit.