Joan Manuel Serrat Paroles

Joan Manuel Serrat Cremant núvols Letras

Cremant núvols passa el sol

vertical i el món s’atura.

Demanant pietat al foc

s’amaguen les criatures

a l’ombra de qualsevol

ombra que Déu els procura.

Cremant núvols passa el sol.

El dia cau de genolls

pidolant la migdiada.

Per les parpelles amb son

els rellisca un fil de baba

i tot dol i res no vol

i tot pesa i res no passa.

Cremant núvols passa el sol,

cremant núvols el sol passa.

L’ànima abandona el cos

tèrbola i embriagada.

Fantasia d’una mort

d’eternitat limitada.

No treu banyes el cargol

ni s’enfila a la muntanya.

Cremant núvols passa el sol.

Vigila en travessar el bosc

que als matolls, orfes de pluja,

podria calar-s’hi foc

si els freguessis amb les cuixes.

A l’ombra del teus llençols

t’espero, no triguis massa.

Cremant núvols passa el sol,

cremant núvols el sol passa.

Patrona dels inactius,

Santa Mandra del migdia,

protegiu l’amor furtiu

-si així ho vol Déu, així sia-,

especialment al juliol

quan, reclamant companyia,

cremant núvols passa el sol.

Cremant núvols passa el sol,

i tu i jo cardant a l’hora

que en altres contrades plou

i una altra part del món plora.

Uns de festa, altres de dol.

Uns lluiten, d’altres s’abracen.

Cremant núvols passa el sol,

cremant núvols el sol passa.