Joan Manuel Serrat Paroles

Joan Manuel Serrat Cançó De Matinada Letras

Ens ho ha de dir la veu tremolosa

Y trista d’un campanar.

Un cop de llum i el crit de d’una garsa

Que ha despertat amb fam i busca

Per entre blats i civades

Qualsevol cosa per omplir el pap.

O potser un gall

Que dins la cort canta:

La nit és morta i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,

La vila és adormida encara.

S’han despertat mullades les fulles

Del camp d’alfals veí.

S’espolsen l’aigua de la rosada

Mentre que arriba la matinada

I el sol que les escalfa

Fins que les tallin d’un cop de falç.

Alcen la testa

Mullada i fresca.

Per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen

I pels afores corren els bens.

Amb el sarró i la bóta a l’esquena,

Amb un bastó a la mà,

Se’n va el pastor i el seu gos d’atura,

Se’n van cap unes altres pastures.

Trencant rius i cabanyes

A les muntanyes volen tornar.

Surt amb l’aurora,

Cal sortit d’hora:

El camí que han de fer és molt llarg.

Cap a la vila ja ve el pagès,

La bossa buida i el carro ple

De roig tomàquet i de verdures

Collides del seu hort.

La mula sua i el carro crida

I l’home tanca els ulls i somnia

Mentre el sol es lleva

D’un llit d’alzines, enlluernant

Les velletes

Que pansidetes,

Cap a l’església van caminant.

I ara jo canto de matinada,

La vila és adormida encara.