Joan Manuel Serrat Paroles

Joan Manuel Serrat Això que en diuen estar enamorat Letras

Això que en diuen estar enamorat

li toca a qui li toca.

El més prudent s’hi pot quedar amorrat

de quatre potes.

Més d’un científic ho ha catalogat

com una malaltia

que es cura en contacte amb la realitat

de cada dia.

Els arbres amaguen el bosc,

però és tan bonic que sembla mentida.

Sempre és el primer cop

i sempre deixa ferida.

El qui ho pateix dóna per assentant

que com aquella bruna

no n’hi ha cap més, sense haver-les tastat

una per una.

I afirmaran, amb mirada de xai,

que com aquella rossa

no n’hi ha cap més, sense haver passat mai

de Saragossa.

Es van perdent les proporcions.

Només hi ha un tema de conversa.

Es confonen les il-lusions

amb el cul. I viceversa.

Això que torna el ferotge manyac

i el vell criatura

té uns símptomes molt semblants a l’atac

de calentura.

S’atapeeix el cap. S’estova el cor.

De l’infern al nirvana.

Però té una cosa, potser, al seu favor:

no s’encomana.

I per a que això pugui prosperar

no n’hi ha prou amb una parella.

D’enamorats ho han d’estar

ella d’ell i ell d’ella.

El perseguim i ens persegueix, perquè

de tant en tant funciona.

És un instant, però aquest instant només,

només aquesta estona,

És una traca que rebenta al pit.

És emplenar l’eternitat.

És parlar amb Déu. Atrapar l’infinit.

Això que en diuen estar enamorat.