Enrique granados elegia eterna letras



El papalló no li ha dit mai:


no gosa revelar-li son mal;


però glateix d'amor per una rosa


que idolatra a la brisa matinal.


La brisa matinal enamorada


per la boira es desviu


i la boira perduda i afollada,


decandint-se d'amor, adora el riu.


Mes, ai!, el riu enjogassat fugia,


enjogassat, de penyal en penyal.


La boira enamorada el riu seguia,


i a la boira la brisa matinal.


En tant, [veient-se]1 abandonada i sola,


s'ha desfullat la flor,


i al damunt d'aquell tronc sense corolla


s'atura el papalló, clou l'ala, i mor.


Ah! Clou l'ala i mor, clou l'ala i mor.